LA LlENGUA FANG

Dintre dels FANG existeixen dos grups ètnics ben diferenciats:

Els OKAG i els NTUMO. Tanmateix en utilitzar la llengua fang només es distingeixen per l'accent i la pronunciació; així tot el que es diu a continuació serveix tant per als uns com per als altres.

L'alfabet de la llengua fang consta de les lletres següents: A, B, C, CH, D, E, F, G H, I, J, K, L, M, N, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, Y, i Z,

Les lletres "K" i "C sonen indistintament.

Aspectes Fonològics

El fang presenta vuit sons vocàlics:

"A"
Com la castellana.
"E"

Com la castellana.

"E"
Com la castellana.
"I"
Com la castellana.
"O"
Com la castellana.
"O"

Tancada com la "u" castellana o com la "o" àtona catalana, que es pronuncia tot estirant els llavis cap endavant.

"U"
Com la castellana.
"U"
Semblant a la francesa (ès a dir entre "i" i "u".

No havent-hi cap regla per pronunciar una vocal oberta o tancada ès preferible conèixer cada paraula.

Els diftongs es pronuncien tot donant a cada vocal la pronúncia o el so que tindrien aïllades. Exemple: "osuan" (vergonya, ridícul).

Aquestes són les consonants que presenten alguna diferència respecte del castellà, llengua que utilitzem com a referència per a aquest diccionari-vocabulari:

"CH"

Es pronuncia com a una "s" sonora. Exemple: "edcho" (gripau).

"Q"

Sempre suau, és a dir oclusiva-sonora (a final de paraula pren el so d'una "k"). Exemple: "Zaguog" (oir).

"H"

Només existeix en paraules d'origen espanyol (castellà).

"J"

És fricativa linguovelar sorda, com en castellà, quan es troba en noms propis d'origen espanyol. En fang el seu so és semblant al de la "j" fran­cesa i catalana.

"W"

És labiodental com en francès i català. Exemple: "evú" (fetill, certa mena de bruixeria)

"Z"

Sona com el grup "th" de l'anglès.

El grup consonàntic "dj" equival a "ch" i per tant el seu so és com el d'una "s" sonora.

El fang no té "ll" i "rr".

L'accent prosòdic marca diferencies entre les paraules, com passa en castellà i català.

Exemples:

"essua"
amb accent prosòdic a la "e" =
pare
"essua"
amb accent prosòdic a la "u" =
plat

Aspecte Morfosintàctic

L'article no existeix. L'accident gramatical "gènere" tampoc. El número es forma mudant la primera o segona inicial de la paraula.

Exemples:

Minga

Bininga

Chuin

Muiñ

Onu

Anu

Noia

Noies

Nas

Nassos

Dit

Dits

No existeix conjugació. Les oracions simples es juxtaposen per formar una de composta.

Tampoc no existeixen algunes proposicions com "de" i "cap". Aquesta manca se supleix amb la unió directa deis substantius amb llurs complements. Exemple: "etable" (taula) i "mabam" (fusta) "etablemaban" (taula de fusta).

Les preposicions en fang es col·loquen després del substantiu.

Exemples:

Etable

Ayob

Asi

Elas etele etable ayob

Elas etele etable asi

Taula

Damunt

Sota

El got està damunt la taula

El got està sota la taula

Els determinatius, que poden ésser: demostratius, possessius, numerals i indefinits, també es col·loquen després deis substantius-nucli de l'oració.

Exemples:

Etable dcham

Etable dijile

Bitable bilee

Bitable biching

La meva taula

Aquella taula

Tres taules

Algunes taules

Observeu la manca de plural en els dos darrers casos.

Els determinatius numerals ordinal es formen anteposant la paraula "mberga" al cardinal corresponent sense marca de plural.

Exemples:

Bitable bibañ

Etable mberga bañ

Dues taules

La segona taula

 

Verbs

Els verbs son fàcils d'aprendre.

Els temps deis verbs son invariables i només es diferencien pel pronom que s'hi afegeix al davant com a prefixa.

Exemple:

MAKOME

UAKOME

AKOME

BIAKOME

MINAKOME

BAKOME

Jo vull

Tu vols

Ell vol

Nosaltres volem

Vosaltres voleu

Ells volen

 

Mode Indicatiu

Present:

Passat recent:

Passat llunyà:

Futur:

Condicional:

Imperatius:

MACHI

MENVACHI

MAADCHI

MAYEDCHI

MANECHI

DCHA

DCHAN

Jo menjo

Jo acabo de menjar

Jo he menjat

Jo menjaré

Jo menjaria

Menja!

Mengeu!

No tenen formes compostes ni la veu passiva. L'estructura de les frases és com en català:

Subjecte + Verb + Complements

Pronoms Personals

Els pronoms personals només tenen una forma que actua tan com a subjecte com a complement:

MA

UA

A

BIA

MINA

BA

Jo

Tu

Ell

Nosaltres

Vosaltres

Ells

En aquest diccionari (vocabulari) hem mirat de posar-hi les diferents paraules que es corresponen a cada vocable català i les hem separat amb un guionet.

Exemples:

CADIRA es pot dir "Emuart" o "Eto", que vol dir el mateix, es diferencien les paraules que tenen dos significats, o dos noms de la mateixa cosa, amb un guió entre les paraules.

La llengua fang ha sofert amb el pas del temps les influències de les llengües europees com el francès i el castellà.

Tornar a l'inici