|
LA LlENGUA FANG
Dintre dels FANG existeixen dos grups ètnics ben diferenciats:
Els OKAG i els NTUMO. Tanmateix en utilitzar la llengua fang només es distingeixen per l'accent i la pronunciació; així tot el que es diu a continuació serveix tant per als uns com per als altres.
L'alfabet de la llengua fang consta de les lletres següents: A, B, C, CH, D, E, F, G H, I, J, K, L, M, N, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, Y, i Z,
Les lletres "K" i "C sonen indistintament.  Aspectes Fonològics
El fang presenta vuit sons vocàlics:
|
Com la castellana. |
|
Com la castellana. |
|
Com la castellana. |
|
Com la castellana. |
"O" |
Com la castellana. |
"O" |
Tancada com la "u" castellana o com la "o" àtona catalana, que es pronuncia tot estirant els llavis cap endavant. |
"U" |
Com la castellana. |
"U" |
Semblant a la francesa (ès a dir entre "i" i "u". |
No havent-hi cap regla per pronunciar una vocal oberta o tancada ès preferible conèixer cada paraula.
Els diftongs es pronuncien tot donant a cada vocal la pronúncia o el so que tindrien aïllades. Exemple: "osuan" (vergonya, ridícul).
Aquestes són les consonants que presenten alguna diferència respecte del castellà, llengua que utilitzem com a referència per a aquest diccionari-vocabulari:
"CH" |
Es pronuncia com a una "s" sonora. Exemple: "edcho" (gripau). |
|
Sempre suau, és a dir oclusiva-sonora (a final de paraula pren el so d'una "k"). Exemple: "Zaguog" (oir). |
|
Només existeix en paraules d'origen espanyol (castellà). |
|
És fricativa linguovelar sorda, com en castellà, quan es troba en noms propis d'origen espanyol. En fang el seu so és semblant al de la "j" francesa i catalana. |
"W" |
És labiodental com en francès i català. Exemple: "evú" (fetill, certa mena de bruixeria) |
"Z" |
Sona com el grup "th" de l'anglès. |
El grup consonàntic "dj" equival a "ch" i per tant el seu so és com el d'una "s" sonora.
El fang no té "ll" i "rr".
L'accent prosòdic marca diferencies entre les paraules, com passa en castellà i català.
Exemples:
| "essua" |
amb accent prosòdic a la "e" = |
pare |
| "essua" |
amb accent prosòdic a la "u" = |
plat |
Aspecte Morfosintàctic
L'article no existeix. L'accident gramatical "gènere" tampoc. El número es forma mudant la primera o segona inicial de la paraula.
Exemples:
Minga
Bininga
Chuin
Muiñ
Onu
Anu |
Noia
Noies
Nas
Nassos
Dit
Dits |
No existeix conjugació. Les oracions simples es juxtaposen per formar una de composta.
Tampoc no existeixen algunes proposicions com "de" i "cap". Aquesta manca se supleix amb la unió directa deis substantius amb llurs complements. Exemple: "etable" (taula) i "mabam" (fusta) "etablemaban" (taula de fusta).
Les preposicions en fang es col·loquen després del substantiu.
Exemples:
Etable
Ayob
Asi
Elas etele etable ayob
Elas etele etable asi |
Taula
Damunt
Sota
El got està damunt la taula
El got està sota la taula |
Els determinatius, que poden ésser: demostratius, possessius, numerals i indefinits, també es col·loquen després deis substantius-nucli de l'oració.
Exemples:
Etable dcham
Etable dijile
Bitable bilee
Bitable biching
|
La meva taula
Aquella taula
Tres taules
Algunes taules |
Observeu la manca de plural en els dos darrers casos.
Els determinatius numerals ordinal es formen anteposant la paraula "mberga" al cardinal corresponent sense marca de plural.
Exemples:
Bitable bibañ
Etable mberga bañ |
Dues taules
La segona taula |
Verbs
Els verbs son fàcils d'aprendre.
Els temps deis verbs son invariables i només es diferencien pel pronom que s'hi afegeix al davant com a prefixa.
Exemple:
MAKOME
UAKOME
AKOME
BIAKOME
MINAKOME
BAKOME |
Jo vull
Tu vols
Ell vol
Nosaltres volem
Vosaltres voleu
Ells volen |
Present:
Passat recent:
Passat llunyà:
Futur:
Condicional:
Imperatius: |
MACHI
MENVACHI
MAADCHI
MAYEDCHI
MANECHI
DCHA
DCHAN |
Jo menjo
Jo acabo de menjar
Jo he menjat
Jo menjaré
Jo menjaria
Menja!
Mengeu! |
No tenen formes compostes ni la veu passiva. L'estructura de les frases és com en català:
Subjecte + Verb + Complements
Pronoms Personals Els pronoms personals només tenen una forma que actua tan com a subjecte com a complement:
MA
UA
A
BIA
MINA
BA |
Jo
Tu
Ell
Nosaltres
Vosaltres
Ells |
En aquest diccionari (vocabulari) hem mirat de posar-hi les diferents paraules que es corresponen a cada vocable català i les hem separat amb un guionet.
Exemples:
CADIRA es pot dir "Emuart" o "Eto", que vol dir el mateix, es diferencien les paraules que tenen dos significats, o dos noms de la mateixa cosa, amb un guió entre les paraules.
La llengua fang ha sofert amb el pas del temps les influències de les llengües europees com el francès i el castellà. |
